Pronúncia: kʀeɑ̃s
-
femení
- crèdit m. Donner créance à qqch, donar crèdit a alguna cosa (o fer que alguna cosa sigui creïble). Ce témoignage mérite créance, aquest testimoniatge mereix (o és digne) de crèdit.
- economia [droit à percevoir une dette] crèdit m. Avoir une créance sur qqn, tenir crèdit (o ésser creditor) d’algú.
- infreqüent creença, fe.
- créance irrécouvrable deute m incobrable.
- trouver créance auprès de qqn ésser cregut -uda per algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç