Pronúncia: kʀedi
-
masculí
- figuradament comerç i mercat [solvabilité, garantie] crèdit. Un établissement de crédit, un establiment de crèdit. Accorder un crédit, acordar (o concedir) un crèdit. Il ne faut pas accorder crédit à cette rumeur, no s’ha de donar crèdit a aquest rumor. Cette idée acquiert du crédit parmi les chefs, aquesta idea guanya crèdit entre els caps.
- [d’un compte] haver, crèdit.
- [dans les études] crèdit.
- figuradament influència f, ascendent, credibilitat f, prestigi, solvència f. User de son crédit auprès de qqn, valer-se de la seva influència envers algú.
- à crédit a crèdit (o a terminis).
- à son crédit a favor seu. Il faut dire, à son crédit, qu’il a été honnête, cal dir a favor seu que ha estat honest.
- crédit foncier crèdit immobiliari.
- crédit hypothécaire crèdit hipotecari.
- crédit municipal crèdit municipal (o mont de pietat).
- crédit relais crèdit transitori.
- encadrement du crédit restriccions f pl de crèdit.
- faire crédit à [qqn, qqch] donar crèdit a.
- faire crédit fiar. La maison ne fait pas de crédit, en aquesta casa no fiem.
- lettre de crédit carta (o lletra) de crèdit.
- porter au crédit acreditar (o abonar) en el compte.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç