créditer

Pronúncia: kʀedite
    verb transitiu
  1. acreditar [reconèixer com a creditor].
  2. acreditar, abonar. Créditer un compte d’une somme de mille euros, abonar la quantitat de mil euros en un compte.
  3. créditer qqn de qqch figuradament reconèixer alguna cosa a algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç