crever

Pronúncia: kʀəve
    verb transitiu
  1. rebentar. Le clou a crevé le pneu, el clau ha rebentat el pneumàtic.
  2. [une porte, un mur, une digue, etc] esbotzar, rebentar.
  3. popularment [exténuer] rebentar, matar [de cansament].
  4. crever l’abcès figuradament tallar en sec (o extirpar de soca-rel) [un mal, una esca de discòrdia].
  5. crever le plafond esbotzar el sostre.
    figuradament superar el límit (o passar de la ratlla).
  6. crever les yeux à qqn pròpiament i figuradament buidar els ulls a algú.
  7. crever un cheval rebentar un cavall [de cansament].
  8. verb intransitiu
  9. rebentar(-se). Ce sac peut crever, aquest sac es pot rebentar.
  10. [une voiture] rebentar, tenir una rebentada.
  11. [un bruit] petar, rebentar, esclatar, fer un pet.
  12. familiarment [une personne grosse] petar, rebentar, fer un pet com una gla fam [de grassa que és una persona].
    1. [mourir] rebentar, petar, dinyar-la, estirar la pota.
    2. [un animal, une plante] morir(-se). Si tu n’arroses pas cette orchidée, elle va crever, si no regues pas aquesta orquídia, es morirà.
  13. [une tempête] rebentar, esclatar, descarregar.
  14. à crever familiarment de mort (o mortal, o matador -a). Il fait une chaleur à crever, fa una calor mortal.
  15. crever dans les mains figuradament petar als dits [fallar en ple funcionament].
  16. crever de figuradament i familiarment morir-se (o estar mort -a) de. Crever de chaud, de faim, de honte, de sommeil, estar mort de calor, de gana, de vergonya, de son.
  17. crever d’embonpoint (ou de graisse) estar tan gras -assa que rebenta (o que peta).
  18. crever d’ennui estar mort -a d’avorriment (o florir-se).
  19. crever de santé rebentar de salut [estar esclatant de salut].
  20. crever de faim morir-se de gana (o morir de fam).
    • ésser un -a mort -a de gana (o un perdulari -ària).
  21. verb pronominal
  22. rebentar-se, matar-se. Il se crevait au travail, es matava treballant.
  23. se crever les yeux malmenar-se els ulls (o la vista).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç