Pronúncia: kʀəve
-
verb transitiu
- rebentar. Le clou a crevé le pneu, el clau ha rebentat el pneumàtic.
- [une porte, un mur, une digue, etc] esbotzar, rebentar.
- popularment [exténuer] rebentar, matar [de cansament].
- crever l’abcès figuradament tallar en sec (o extirpar de soca-rel) [un mal, una esca de discòrdia].
-
crever le plafond
esbotzar el sostre.
• figuradament superar el límit (o passar de la ratlla). - crever les yeux à qqn pròpiament i figuradament buidar els ulls a algú.
- crever un cheval rebentar un cavall [de cansament]. verb intransitiu
- rebentar(-se). Ce sac peut crever, aquest sac es pot rebentar.
- [une voiture] rebentar, tenir una rebentada.
- [un bruit] petar, rebentar, esclatar, fer un pet.
-
familiarment [une personne grosse]
petar, rebentar, fer un pet com una gla fam [de grassa que és una persona].
- [mourir] rebentar, petar, dinyar-la, estirar la pota.
- [un animal, une plante] morir(-se). Si tu n’arroses pas cette orchidée, elle va crever, si no regues pas aquesta orquídia, es morirà.
- [une tempête] rebentar, esclatar, descarregar.
- à crever familiarment de mort (o mortal, o matador -a). Il fait une chaleur à crever, fa una calor mortal.
- crever dans les mains figuradament petar als dits [fallar en ple funcionament].
- crever de figuradament i familiarment morir-se (o estar mort -a) de. Crever de chaud, de faim, de honte, de sommeil, estar mort de calor, de gana, de vergonya, de son.
- crever d’embonpoint (ou de graisse) estar tan gras -assa que rebenta (o que peta).
- crever d’ennui estar mort -a d’avorriment (o florir-se).
- crever de santé rebentar de salut [estar esclatant de salut].
-
crever de faim
morir-se de gana (o morir de fam).
• ésser un -a mort -a de gana (o un perdulari -ària).
verb pronominal
- rebentar-se, matar-se. Il se crevait au travail, es matava treballant.
- se crever les yeux malmenar-se els ulls (o la vista).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç