cri

masculí
1. crit. Il poussa un cri de joie, va llançar un crit d’alegria. Elle étouffa un cri, ofegà un crit.
2. [d’un objet, d’un appareil] xerric, grinyol, cruixit.
3. [d’un animal] crit, veu f. Le cri du chat est le miaulement, el crit del gat és el miol.
4. [d’un marchand] crit.
5. [d’un crieur public] crida f, pregó.
6. [de la foule] clam.
7. figuradament crit, veu f. Le cri de la conscience, el crit (o la veu) de la consciència. C’est le cri du cœur, és la veu del cor.
8. à grands cris a crits (o amb crits eixordadors).
9. cri de guerre crit de guerra.
10. le dernier cri figuradament i familiarment l’última moda (o l’últim, o el darrer crit). Un sac dernier cri, un sac d’última moda .
    • pousser (ou jeter) les hauts cris cridar (o queixar-se a crits o enèrgicament, o alçar la veu, o fer sentir la seva veu).
11. pousser son premier cri llançar el primer crit (o el primer vagit).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç