crier

Pronúncia: kʀije
    verb intransitiu
  1. cridar. Crier de douleur, cridar de dolor. Tes parents vont crier, els (teus) pares cridaran.
  2. [produire un bruit aigu] xerricar, grinyolar, carrisquejar. L’essieu de la charrette criait, l’eix del carro grinyolava.
  3. [oiseaux] cridar, piular, xerrotejar, garrular.
  4. crier à tue-tête (ou comme un sourd, ou un putois, ou un fou, ou un damné, ou comme si l’on l’écorchait) cridar com un -a esperitat -ada (o com un dimoni, o com un -a boig -oja, o com un garrí, o a plens pulmons, o eixordadorament, o fins a esgargamellar-se).
    5. verb intransitiu
  5. [à] protestar contra, clamar.
  6. cridar, demanar [ajut].
  7. crier à l’injustice protestar (o clamar) contra la injustícia.
  8. crier au scandale fer sentir la seva queixa (o la seva veu), o alçar la veu.
  9. crier au secours demanar socors (o auxili, o cridar demanant auxili).
  10. crier dans le désert clamar en el desert.
    11. verb transitiu
  11. [dire en criant, annoncer une marchandise] cridar. Crier un ordre, cridar una ordre. Crier des insultes, cridar insults.
  12. [énumérer en criant] cantar, vendre [a l’encant]. Crier des meubles, vendre mobles a l’encant .
    • [demander] demanar. Crier grâce, demanar gràcia (o mercè, o clemència).
  13. figuradament [faire entendre une protestation] cridar, queixar-se de.
  14. [demander] clamar, proclamar. Il criait son innocence, clamava la seva innocència. Ce crime crie vengeance, aquest crim clama venjança. Crier la vérité, proclamar la veritat.
  15. crier casse-cou avisar d’un perill.
  16. crier merveille admirar-se (o meravellar-se).
  17. crier sur tous les toits figuradament proclamar als quatre vents (o esbombar arreu, o escampar a tort i a dret o a so de bombo i platerets).
  18. crier victoire cridar (o cantar) victòria.
    19. verb transitiu indirecte
  19. [contre, après fam] escridassar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç