Pronúncia: kʀɛ̃
-
masculí
- [poil du cou des chevaux, etc] crin. Il était pendu aux crins de son cheval, estava penjat a la crinera (o als crins) del seu cavall.
- [poil utilisé à divers usages] crin. Un oreiller de crin, un coixí de crin.
- à tous crins (ou à tout crin) figuradament dels bons (o de debò, o de cap a peus, o del morro fort, o d’empenta). C’est une syndicaliste à tous crins, és una sindicalista del morro fort.
- crin végétal crin vegetal.
- être comme un crin figuradament estar de mala lluna (o empixonat -ada).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç