croître

Pronúncia: kʀwatʀ
    verb intransitiu
  1. botànica créixer. Les palmiers ne cessaient de croître, les palmeres no paraven de créixer .
    • agricultura [y être cultivé] créixer-hi, fer-s’hi. Une région où croît la vigne, un regió on creix la (o on es fa) vinya.
  2. literàriament [un enfant] créixer, pujar, estirar-se pron.
  3. [en nombre, en volume, en importance] créixer. Ils avaient beaucoup crû en nombre, havien crescut molt en nombre. Croître en beauté, en force, en sagesse, en vertu, créixer en bellesa, en força, en saviesa, en virtut.
  4. croissez et multipliez religió creixeu i multipliqueu-vos.
  5. croître dans l’estime de qqn créixer en l’estima d’algú (o ser cada dia més apreciat -ada per algú).
  6. ne faire que croître et embellir familiarment i irònicament no parar de créixer. Sa sottise ne fait que croître et embellir, la seva estupidesa no para de créixer.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç