croquer

Pronúncia: kʀɔke
    verb intransitiu
  1. cruixir [quan es rosega]. Un biscuit qui croque sous la dent, una galeta que cruix (en rosegar-la).
  2. croquer dans rosegar (o queixalar, o mossegar). Croquer dans une pomme, queixalar una poma.
    3. verb transitiu
  3. rosegar [una cosa que cruix].
  4. figuradament i familiarment cruspir-se pron, menjar-se pron, endrapar, devorar.
  5. música menjar-se pron [no fer una nota tocant o cantant]. Elle a croqué un fa, (ella) s’ha menjat un fa.
  6. art esbossar, fer el croquis de, dibuixar amb quatre traços.
  7. figuradament esbossar, descriure ràpidament.
    • familiarment rebentar, polir-se pron, liquidar, menjar-se pron, escampar [dilapidar, dissipar]. Elle a croqué un argent fou, s’ha polit un munt de diners.
  8. chocolat à croquer xocolata f en preses [en forma de rajola i en racions separables].
  9. en croquer familiarment sucar-hi (o sucar, o cobrar de sotamà). On dit que le maire en croquait aussi, diuen que el batlle també sucava.
  10. (joli) à croquer familiarment molt bonic -a (o bufó -ona, o bufonet -a, o rebufó -ona). Cette fille est à croquer avec ce manteau, aquesta noia se la veu molt bonica amb aquest abric.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç