crouler

Pronúncia: kʀule
    verb intransitiu
  1. pròpiament i figuradament esfondrar-se pron, enfonsar-se pron, ensorrar-se pron. Ce bâtiment menace de crouler, aquest edifici amenaça esfondrar-se. Tous ses projets croulent, tots els seus projectes s’esfondren (o fracassen).
  2. crouler sous qqch aclofar-se (per). L’arbre croule sous le poids des fruits, l’arbre s’aclofa pel pes dels fruits .
    1. figuradament esfondrar-se (o enfonsar-se, o ensorrar-se) per. La salle croulait sous les applaudissements, la sala s’enfonsava pels aplaudiments.
    2. estar aclaparat -ada per. Elle croulait sous le travail, estava aclaparada per la feina.
  3. faire crouler un projet figuradament fer fracassar un projecte.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç