croupir

Pronúncia: kʀupiʀ
    verb intransitiu
  1. [les eaux stagnantes] podrir-se pron, corrompre’s pron.
  2. [dégénérer] podrir-se pron, degenerar, consumir-se pron, vegetar, viure sumit -ida en. Croupir en prison, podrir-se a la presó. Croupir dans l’ignorance, viure sumit en la ignorància.
  3. [dans un vice, dans la nonchalance] enfangar-se pron, enfonsar-se pron, deixar-se pron caure (o anar), abandonar-se pron. Croupir dans la paresse, enfonsar-se en la peresa. Croupir dans le vice, enfangar-se en el vici.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç