cru
| crue

Pronúncia: kʀy
    adjectiu
  1. [qui n’est pas cuit] cru -a. Viande crue, carn crua.
  2. [brut, sans préparation] cru -a. Soie crue, seda crua.
  3. figuradament cru -a, directe -a. Je lui dirai la vérité toute crue, li diré la veritat crua. Langage cru, llenguatge cru (o directe).
  4. figuradament i antigament atrevit -ida. Des histoires, des plaisanteries crues, històries, bromes atrevides.
  5. à cru cru -a [sense coure].
  6. construcció sense fonaments.
    • a pèl. Monter à cru, muntar a pèl (o a l’empel).
  7. lait cru llet f sense esterilitzar.
  8. vouloir manger (ou avaler) qqn tout cru figuradament i familiarment voler-se menjar algú de viu en viu.
    9. masculí
  9. vinya f, vinyar. Les grands crus de France, les grans vinyes de França.
  10. vi [de marca]. Servir un grand cru, servir un gran vi de marca.
  11. figuradament marca f, etiqueta f. Les divers crus politiques, les diferents etiquetes polítiques.
  12. antigament [terroir] terrer, terròs.
  13. de son (propre) cru figuradament i familiarment de collita pròpia.
  14. vin de cru vi local (o de la terra, o del país).
    15. adverbi
  15. cruament. Parler cru, parlar cruament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç