cruche

Pronúncia: kʀyʃ
    femení
  1. càntir m d’un sol broc.
  2. [en bois] barral m, barrala.
  3. figuradament i familiarment pallús m, gamarús m, totxo m.
  4. tant va la cruche à l’eau qu’à la fin elle se casse tant d’anar el càntir a la font, arriba que es trenca.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç