Pronúncia: kɥi kɥit
-
adjectiu
- cuit -a. Des pommes de terre bien cuites, unes patates ben cuites.
- [viande] fet -a. Une viande bien cuite, una carn ben feta. Cuite à point, al punt. Pas assez cuite, poc feta.
- familiarment [ivre] torrat -ada, pet, gat -a, mamat -ada.
- c’est du tout cuit és bufar i fer ampolles (o ho té al pot, o ho té mamat).
-
cuit et recuit
familiarment
de debò (o reconsagrat -ada).
• être cuit estar ben fumut -uda (o fotut -uda pop, o cuit -a), o haver begut oli. - vin cuit vi cuit [espesseït per evaporació]. femení
- cuita [de la porcellana, etc].
- familiarment [ivresse] mona, paperina, bufa, pítima, pinya.
- prendre une cuit popularment agafar una bufa (o una pinya).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç