Pronúncia: dam
-
femení
- [femme mariée d’une certaine respectabilité] senyora. Un coiffeur pour dames, un perruquer de senyores. J’ai parlé avec une vieille dame, vaig parlar amb una senyora gran. Ce n’est pas à dire devant une dame, això no es diu davant una senyora.
- [femme noble] dama. Un chevalier et sa dame, un cavaller i la seva dama. Dame de compagnie, dama de companyia. Une grande dame du théâtre, de la chanson, una gran dama del teatre, de la cançó.
- antigament Na, Madona, (la) Senyora.
-
jocs d’entreteniment [aux dames]
dama.
- [aux échecs, aux cartes] reina, dama. La dame de pique, la dama de piques.
- plural dames. Le jeu de dames, el joc de dames. Jouer aux dames, jugar a dames.
- [apposition] esports femení -ina adj. La finale dames, la final femenina.
-
aller à dame
jocs d’entreteniment
fer dama.
• antigament familiarment figuradament anar de trompis, fúmer-se de lloros. - bonne dame botànica blet moll (o espinac de carn, o armoll).
- courtiser (ou taquiner) la dame de pique figuradament i familiarment agradar-li molt el joc a algú.
- dame d’atour donzella de la Reina.
- dame de charité dama de la Caritat.
-
(ou dame de nage)
marina, marítim
escàlem m (o dama).
• marina, marítim escalemera. - dame d’honneur dama d’honor.
- dame pipi familiarment la senyora dels urinaris.
- faire une dame jocs d’entreteniment fer dama.
- grande dame gran senyora (o senyorassa).
-
la première dame
teatre
la primera dama.
• [d’un pays] la primera dama. - Notre-Dame (ou la Dame du Ciel) [avec majuscule] Nostra Senyora (o la Mare de Déu, o la Verge Maria).
- toilettes des dames lavabos (o serveis) de senyores (o de dones). interjecció regionalisme i familiarment
- caram!, verge santa!, mare de Déu!, ostres!
- dame non ! és clar que no! (o no, home, no!, o i ara!)
- dame oui ! i és clar que sí! (o sí, home, sí!, o i tant, que sí!)
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç