damné -ée

Pronúncia: dɑne
    adjectiu i masculí i femení
  1. religió damnat -ada, condemnat -ada. Souffrir les supplices des damnés, patir els suplicis dels damnats (o dels condemnats).
  2. familiarment maleït -ïda, endiastrat -ada, diantre de, renoi de. Cette damnée voiture !, aquest maleït cotxe!
  3. être l’âme damnée de qqn figuradament ésser l’ombra (o el gos fidel, o l’escolanet) d’algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç