débarrasser

Pronúncia: debaʀɑse
    verb transitiu
  1. desembarassar. Débarrasser une pièce, desembarassar una habitació.
  2. [d’un embarras volumineux] desembalumar.
  3. [de ce qui pourrait embarrasser] alliberar, descarregar. Débarrasser qqn de son manteau, alliberar algú de l’abrigall. Ils l’ont débarrassée d’un bon poids, l’han descarregada d’un bon pes.
  4. desembarassar, aclarir, alliberar, obrir pas a. Débarrasser la voie publique, desembarassar la via pública.
  5. [d’une obligation] descarregar, alleujar, alliberar. Débarrasser qqn d’un souci, descarregar algú d’una preocupació.
  6. débarrasser la table desparar (la) taula.
  7. débarrasser le plancher familiarment tocar el dos (o pirar, o tocar pirandó, o escampar la boira, o guillar).
    8. verb pronominal
  8. desembarassar-se, desfer-se, alliberar-se, desempallegar-se, descarregar-se. Elle s’est débarrassée d’un prétendant, s’ha desfet d’un pretendent.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç