débiter

Pronúncia: debite
    verb transitiu
  1. tallar [a trossos] , serrar, trossejar, esbocinar, especejar. Une scie à débiter, una serra per a tallar troncs. Débiter un bœuf, especejar un bou.
  2. [fournir] despatxar.
  3. [au détail] despatxar, vendre.
  4. [permettre le flux de] donar sortida a, permetre, acceptar. Un train qui débite cinq mille passagers par jour, un tren que accepta cinc mil passatgers el dia.
  5. [couler] tenir un cabal de, rajar. Une source qui débite cinq m3 par seconde, una déu que raja cinc m3 per segon.
  6. [un produit, un fluide] donar, fornir, subministrar, proporcionar.
  7. economia carregar.
  8. figuradament declamar, recitar.
    • engegar, deixar anar, amollar. Il ne cesse de débiter des mensonges, no para de deixar anar mentides.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç