déborder

Pronúncia: debɔʀde
    verb intransitiu
  1. desbordar(-se pron). Ce fleuve déborde toujours au printemps, aquest riu sempre (es) desborda a la primavera.
  2. vessar, sobreeixir. L’eau a débordé du pot, l’aigua ha sobreeixit de l’olla.
  3. figuradament desbordar. Déborder d’enthousiasme, desbordar d’entusiasme.
  4. c’est la goutte d’eau qui fait déborder le vase figuradament és la gota que fa vessar el got (o la copa).
  5. plein à déborder popularment i figuradament ple a vessar.
    6. verb transitiu
  6. ultrapassar, sobrepassar.
  7. [une robe] desvorar.
  8. [un chapeau] tallar les ales.
  9. pròpiament i figuradament ciències militars i esports desbordar.
  10. marina, marítim desatracar.
  11. déborder un lit desfer un llit.
    12. verb pronominal
  12. descotxar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç