déboutonner

Pronúncia: debutɔne
    verb transitiu
  1. desbotonar, descordar.
  2. manger à ventre déboutonné figuradament i familiarment afartar-se (o menjar com un lladre).
  3. rire à ventre déboutonné figuradament i familiarment petar-se (o pixar-se) de riure.
  4. verb pronominal
  5. desbotonar-se, descordar-se.
  6. figuradament i familiarment destapar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç