décharger

Pronúncia: deʃaʀʒe
    verb transitiu
  1. descarregar. Décharger un camion, descarregar un camió.
  2. [une arme] descarregar.
  3. ciències militars [une mine] desactivar, desarmar, desencebar.
  4. tecnologia descarregar. Décharger une poutre, descarregar una biga.
  5. electricitat descarregar. Décharger une batterie, descarregar una bateria.
  6. dret [un accusé] descarregar, exculpar, declarar en descàrrec de.
  7. figuradament [exonérer] descarregar. Décharger d’un impôt, d’une dette, descarregar d’un impost, d’un deute .
    • antigament [un regard] llançar, clavar, pegar.
  8. décharger sa colère sur qqn figuradament descarregar la ràbia contra algú.
  9. décharger sa conscience figuradament descarregar la consciència.
  10. décharger sa rate (ou sa bile) figuradament i familiarment descarregar la bilis (o la mala llet).
    11. verb intransitiu
  11. descarregar.
  12. tecnologia descolorir-se pron, destenyir-se pron. Cette étoffe décharge, aquesta roba es descoloreix.
  13. familiarment descarregar, ejacular.
    14. verb pronominal
  14. descarregar-se. Se décharger d’une affaire sur qqn, descarregar-se d’un assumpte en algú (o passar un assumpte a algú altre).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç