déchéance

Pronúncia: deʃeɑ̃s
    femení
  1. decadència. La déchéance des mœurs, la decadència dels costums.
  2. decadència, degradació, decaïment m, devallada, menyscapte m ant. Tout le monde s’est rendu compte de sa déchéance, tothom s’ha adonat de la seva davallada.
  3. [perte du pouvoir] caiguda. Être près de sa déchéance, estar prop de la seva caiguda.
  4. [déposition, destitution] deposició, inhabilitació, destitució.
  5. dret prescripció.
  6. tomber en déchéance decaure (o entrar en decadència, o anar a menys).
    • dret prescriure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç