déchirer

Pronúncia: deʃiʀe
    verb transitiu
  1. esquinçar, estripar, esqueixar. Déchirer un vêtement, esquinçar un vestit. Déchirer un papier, estripar un paper. Déchirer une branche, esqueixar una branca.
  2. figuradament esqueixar, dividir, destrossar. La guerre a déchiré la région, la guerra va destrossar la regió .
    1. [une partie du corps] destrossar. Cette toux déchire ma poitrine, aquesta tos em destrossa el pit.
    2. [le cœur] trencar, destrossar, ferir, lacerar, punyir.
    3. [un bruit] esquinçar, trencar, rompre. Un cri terrible déchira le silence, un crit terrible va esquinçar (o trencar) el silenci.
  3. déchirer qqn à belles dents figuradament escorxar algú viu (o de viu en viu).
  4. être déchiré -ée figuradament estar dividit -ida (o tenir el cor dividit).
    5. verb pronominal
  5. esquinçar-se, estripar-se. Sa chemise s’est déchirée, la seva camisa s’ha esquinçat (se li ha esquinçat la camisa).
  6. [les nuages] esquinçar-se, trencar-se. Les nuages se sont déchirés et le soleil s’est montré, els núvols s’han esquinçat (o trencat) i ha aparegut el sol.
  7. medicina [un muscle] esquinçar-se.
  8. figuradament [le cœur] trencar-se.
    • [s’attaquer avec cruauté] destrossar-se, matar-se, ferir-se. Ils se déchiraient constamment, no paraven de ferir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç