Pronúncia: deʃwaʀ
-
verb intransitiu
- decaure, entrar en decadència, anar de baixa. Il ne supporte pas l’idée de déchoir, no suporta la idea de decaure (o de la seva decadència).
- decaure, minvar, disminuir, davallar, anar de baixa, anar a menys, menyscabar ant. Sa renommée commençait à déchoir, la seva anomenada començava a minvar.
- perdre, caure, desmerèixer. Vous pouvez accepter sans déchoir, podeu acceptar sense desmerèixer.
- faire déchoir fer decaure (o fer entrar en decadència, o desgastar, o erosionar). Un long travail fait déchoir, un treball prolongat fa decaure (o desgasta). verb transitiu
- fer caure, portar a la decadència. Il se plaignait de tout ce qui l’avait déchu, es lamentava de tot el que l’havia fet caure (o portat a la decadència).
- desposseir, privar, destituir.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç