déchu
| -ue

Pronúncia: deʃy
    adjectiu
  1. [qui a perdu la grâce de qqn] caigut -uda. L’ange déchu, l’àngel caigut.
  2. que ha anat de baixa (o a menys, o de davallada), arruïnat -ada. Une famille déchue, una família que ha anat de baixa (o arruïnada).
  3. desposseït -ïda, destituït -ïda, enderrocat -ada.
  4. dret privat -ada, desposseït -ïda.
  5. être déchu caure en desgràcia. Il a été déchu, ha caigut en desgràcia .
    • perdre, ésser desposseït -ïda de. Il est déchu de ses privilèges, ha perdut els seus privilegis. Une reine déchue de son trône, una reina desposseïda del tron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç