décoller

Pronúncia: dekɔle
    verb transitiu
  1. desenganxar, desagafar, desadherir.
  2. tecnologia desencolar.
  3. figuradament i familiarment deixar d’empipar (o tranquil -il·la).
  4. oreilles décollées orelles separades.
    5. verb intransitiu
  5. [un avion] enlairar-se pron.
  6. esports [se détacher de] separar-se pron de [un grup, etc].
  7. figuradament desconnectar-se pron.
    1. [prendre son essor] prendre embranzida.
    2. familiarment [partir] anar-se’n pron, acabar d’anar-se’n pron.
    3. [maigrir] esllanguir-se pron, aprimar-se pron.
    8. verb pronominal
  8. desenganxar-se.
  9. tecnologia desencolar-se.
  10. pròpiament medicina [ne plus adhérer] desprendre’s.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç