décommander

Pronúncia: dekɔmɑ̃de
    verb transitiu
  1. descomandar, anul·lar una comanda, desencarregar.
  2. [une invitation, un engagement] desencarregar, descomprometre, desnonar.
  3. verb pronominal
  4. anul·lar una cita.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç