décourager

Pronúncia: dekuʀaʒe
    verb transitiu
  1. desanimar, descoratjar, desencoratjar.
  2. [qqn de qqch] treure del cap.
  3. verb pronominal
  4. desanimar-se, decoratjar-se, desencoratjar-se, desmaiar intr, defallir intr.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç