défait
| -aite

Pronúncia: defɛ -ɛt
    adjectiu
  1. desfet -a.
  2. femení
  3. derrota, desfeta, esvaïda infr, desbarat m infr, desconfita ant. Une défaite écrasante, una derrota aclaparadora.
  4. figuradament derrota, fracàs m. La dernière défaite électorale, la darrera derrota (o desfeta) electoral .
    antigament familiarment pretext m excusa, subterfugi m.
  5. essuyer (ou subir) une défaite patir una derrota (o una desfeta).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç