dégager

Pronúncia: degaʒe
    verb transitiu
  1. [retirer un gage] desempenyorar, desengatjar lit.
  2. [rendre, retirer] retirar, descomprometre, desengatjar lit. Dégager sa parole, retirar la seva paraula.
  3. [libérer] alliberar, deslliurar. Dégager qqn de sa promesse, alliberar algú de la seva promesa.
  4. [exonérer] descarregar, dispensar, exonerar. Dégager qqn d’une dette, d’une obligation, descarregar algú d’un deute, d’una obligació.
  5. [décliner] declinar, refusar. Dégager toute responsabilité dans une affaire, declinar qualsevol responsabilitat en un assumpte.
  6. [délivrer, tirer] treure, desenganxar, deslliurar, alliberar. Dégager un bouton d’une boutonnière, treure un botó d’un trau. Dégager un blessé d’un véhicule accidenté, alliberar un ferit d’un vehicle accidentat.
  7. [retirer, ôter] retirar, enretirar. Elle voulait dégager sa main de celle de son ami, volia retirar la mà de la del seu amic.
  8. [mettre en valeur, donner de l’aisance] realçar, deixar lliure. Une blouse qui dégage le cou, una brusa que realça el coll.
  9. [rendre disponible] alliberar, deslliurar. Dégager de l’argent pour un projet, alliberar diners per a un projecte.
  10. [laisser échapper] desprendre, exhalar, deixar anar. La cheminée dégageait une fumée très noire, la xemeneia desprenia un fum molt negre.
  11. [extraire, tirer] extreure, treure. Dégager les conclusions d’une conversation, treure les conclusions d’una conversa.
  12. [débarrasser] desembarassar. Dégager la table, desembarassar la taula.
  13. [un chemin, une rue] deixar lliure, obrir, desembossar.
  14. [la circulation] desembussar, descongestionar.
  15. familiarment deixar el camí lliure, sortir del pas (o del mig), arraconar-se. Allons, dégage !, vinga, surt del pas!
  16. [déboucher] desembussar, destapar. Dégager un tuyau, desembussar una canonada. Médicament pour dégager le nez, les bronches, medicament per a destapar el nas, els bronquis.
  17. esports [escrime] separar [les espases].
    • [football] allunyar (la pilota). Dégager au poing, allunyar amb el puny.
  18. matemàtiques [une inconnue] aïllar.
  19. à dégager per a llençar [inservible].
    20. verb intransitiu
  20. familiarment [personne] tenir gràcia (o desimboltura, o vitalitat), ésser vital (o de vida). Ta cousine, elle dégage, la teva cosina té vitalitat.
  21. [chose] fer efecte, tenir força. Cette musique dégage, aquesta música fa efecte.
  22. allunyar.
  23. fer el servei de porteria.
    24. verb pronominal
  24. [se délivrer] alliberar-se, deslliurar-se, desempallegar-se, desfer-se. Elle se dégagea de ses bras, es va alliberar dels seus braços.
  25. [d’une obligation, etc.] alliberar-se, deslliurar-se, desempallegar-se, deseixir-se Il a réussi à se dégager de la police, va aconseguir desempallegar-se de la policia.
  26. familiarment quedar lliure, anul·lar els compromisos. Elle va essayer de se dégager pour demain soir, mirarà de quedar lliure per a demà al vespre.
  27. [un chemin, une rue] quedar lliure, obrir-se, desembussar-se.
  28. [le ciel] aclarir-se.
  29. [se déboucher] desembussar-se, destapar-se. Se dégager le nez, les bronches, destapar-se el nas, els bronquis.
  30. [se répandre] desprendre’s, exhalar-se.
  31. química desprendre’s. Un gaz qui se dégage d’une réaction, el gas que es desprèn d’una reacció.
  32. figuradament [émaner, sortir] desprendre’s. La rumeur qui se dégage du public, la remor que es desprèn del públic .
    • [émerger, se manifester] emergir intr, destacar intr , ressaltar intr.
  33. [résulter] desprendre’s, deduir-se. De la discussion, il se dégage que..., de la discussió es desprèn que...



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç