dégorger

Pronúncia: degɔʀʒe
    verb transitiu
  1. [permettre de se vider] desembussar. L’évier est dégorgé, l’aigüera està desembussada.
  2. pròpiament i figuradament [un liquide, des gens] abocar, vomitar, escopir. La rue dégorgeait de nouveaux piétons, el carrer abocava nous vianants.
  3. tecnologia [des tissus, du cuir] rentar.
  4. [un vin mousseux] netejar.
  5. verb intransitiu
  6. [dans] desguassar.
  7. [vomir] vomitar, perbocar.
  8. figuradament [se répandre] desembocar, esclatar, prorrompre. Sa colère dégorgea en un torrent d’injures, la seva ira va esclatar en un torrent d’injúries.
  9. faire dégorger deixar anar líquid, escórrer. Faire dégorger des concombres, des escargots, des ris de veau, une sangsue, deixar escórrer uns cogombres, purgar (o fer dejunar) uns cargols, netejar un pedrer (en remull), obrir una sagnia.
  10. verb pronominal
  11. [dans] abocar-se, anar a parar, desembocar intr. La rivière se dégorgeait dans un grand fleuve, el riu desembocava en un gran curs d’aigua.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç