dégoûté
| -ée

Pronúncia: degute
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament desganat -ada, desmenjat -ada. Prendre un air dégoûté, fer cara de desganat.
  2. [découragé] desanimat -ada.
  3. [délicat, difficile] llepafils, llamenc -a, llefec -ega infr.
  4. être dégoûté de estar cansat -ada (o fart -a, o tip -a) de. Elle est dégoûtée de la vie, està cansada de la vida.
  5. il n’est pas dégoûté no és un (una) llepafils.
    figuradament no mira gaire prim, qualsevol cosa li va bé.
  6. masculí i femení
  7. [délicat, difficile] llepafils, desmenjat -ada. Faire le dégoûté, fer el desmenjat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç