dégoûté
| -ée

Pronúncia: degute
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament desganat -ada, desmenjat -ada. Prendre un air dégoûté, fer cara de desganat.
  2. [découragé] desanimat -ada.
  3. [délicat, difficile] llepafils, llamenc -a, llefec -ega infr.
  4. être dégoûté de estar cansat -ada (o fart -a, o tip -a) de. Elle est dégoûtée de la vie, està cansada de la vida.
  5. il n’est pas dégoûté no és un (una) llepafils.
    • figuradament no mira gaire prim, qualsevol cosa li va bé.
  6. masculí i femení
  7. [délicat, difficile] llepafils, desmenjat -ada. Faire le dégoûté, fer el desmenjat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç