Pronúncia: degute
-
adjectiu
- pròpiament i figuradament desganat -ada, desmenjat -ada. Prendre un air dégoûté, fer cara de desganat.
- [découragé] desanimat -ada.
- [délicat, difficile] llepafils, llamenc -a, llefec -ega infr.
- être dégoûté de estar cansat -ada (o fart -a, o tip -a) de. Elle est dégoûtée de la vie, està cansada de la vida.
-
il n’est pas dégoûté
no és un (una) llepafils.
• figuradament no mira gaire prim, qualsevol cosa li va bé.
masculí i femení
- [délicat, difficile] llepafils, desmenjat -ada. Faire le dégoûté, fer el desmenjat.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç