délier

verb transitiu
1. [détacher, dénouer] deslligar. Délier les cordons des souliers, deslligar els cordons de les sabates.
2. cristianisme [absoudre] absoldre, deslligar. Délier qqn d’un pêché, absoldre algú d’un pecat.
3. figuradament [libérer] deslligar, alliberar. Délier qqn d’une promesse, alliberar algú d’una promesa.
4. délier la langue de qqn figuradament deslligar la llengua a algú, fer parlar algú.
5. sans bourse délier figuradament sense afluixar la bossa, sense afluixar la mosca, de franc.
verb pronominal
6. figuradament [la langue] deslligar-se, afluixar-se, amollar-se.
   • [se libérer] deslligar-se, alliberar-se. Se délier d’un serment, deslligar-se d’un jurament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç