démanger

Pronúncia: demɑ̃ʒe
    verb intransitiu
  1. picar. La tête lui démange, li pica el cap.
  2. la langue lui démange figuradament té moltes ganes de parlar.
  3. le poing (ou la main) lui démange figuradament s’escalfa (o té ganes de barallar-se).
  4. verb transitiu
  5. picar intr. Sa blessure le démange, la ferida li pica.
  6. familiarment fer venir ganes.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç