démêler

Pronúncia: demele
    verb transitiu
  1. [les cheveux, les fils, etc.] desembolicar, desembullar, esclarir, escarpir, escarmenar
  2. figuradament desembolicar, desembrollar, desembullar, aclarir. Démêler les confusions, desembullar (o desembolicar) les confusions .
    • distingir, discernir.
  3. avoir qqch à démêler avec qqn figuradament tenir alguna cosa a aclarir (o discutir) amb algú.
    4. verb pronominal
  4. sortir-se (de). La situation était difficile, mais il a très bien su s’en démêler, la situació era difícil però se’n va saber sortir molt bé.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç