Pronúncia: d(ə)mœʀ
-
femení
- [domicile] domicili m, residència, lloc m de residència, casa, habitació, habitatge m, estatge m, posada infr.
- antigament i literàriament estança, sojorn m, habitatge m.
- [maison importante] residència, mansió casal m.
- antigament dilació, demora, demorança.
- dret moratòria.
- antigament sojorn m, estatge m, residència.
- à demeure d’una manera estable (o definitiva), definitivament. Ils se sont installés à demeure en ville, s’han instal·lat a ciutat d’una manera definitiva.
- la demeure céleste cristianisme la mansió celestial.
- la demeure sacrée cristianisme la casa santa (o de Déu).
- la dernière demeure literàriament la darrera estança [la tomba].
- être en demeure antigament retardar-se, fer tard.
- il n’y a pas péril en la demeure no hi perdem res esperant, la cosa no és urgent (o no corre pressa).
- il y a péril en la demeure no cal esperar, cal actuar de pressa, no ens hi podem encantar.
-
mettre qqn en demeure de
dret
intimar.
Ils l’ont mis en demeure de payer, l’han intimat a pagar .
• figuradament intimar, comminar. -
mise en demeure
dret
intimació, requeriment.
• figuradament comminació, ultimàtum m, intimació. - se mettre en demeure preparar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç