demeurer

Pronúncia: d(ə)mœʀ
    verb intransitiu
  1. [rester] restar, quedar(-se pron), estar, romandre lit, demorar infr. Ils avaient peur de demeurer en arrière, tenien por de no quedar enrere. La porte est demeurée fermée, la porta ha quedat tancada.
  2. [habiter] estar(-se pron), viure, habitar, residir, tenir el domicili a, sojornar lit. Il demeure (dans la) rue de la Gare, s’està (o viu, o habita, o resideix) al carrer de l’estació, té el domicili al carrer de l’estació. Il voulait demeurer chez elle, volia viure a casa d’ella. J’ai demeuré à Paris pendant plusieurs années, he estat a París durant uns quants anys.
  3. literàriament [passer du temps à faire qqch] restar, quedar-se pron, estar, romandre lit. Ils avaient demeuré longtemps à table, havien restat entaulats molt de temps.
  4. [exister] restar, quedar. Rien ne demeure plus des jours de notre enfance, ja no en queda res, de la nostra infantesa.
  5. [continuer d’exister] ésser encara, continuar essent. Paris demeure la capitale culturelle de l’Europe, París és encara la capital cultural d’Europa.
  6. [persister] mantenir-se pron, persistir, continuar. L’insécurité demeure, la inseguretat continua.
  7. [à qqn] venir a. Cette maison lui est demeurée de sa tante, aquesta casa li ha vingut de la seva tia.
  8. antigament [s’attarder] trigar, tardar. Ils avaient demeuré à lui écrire, havien trigat a escriure-li.
  9. demeurant à... resident a..., amb domicili a...
  10. demeurer en place estar-se (o quedar-se) quiet -a.
  11. demeurons-en là deixem-ho així, no en parlem més, matem-ho (aquí).
  12. il demeure que és un fet que.
  13. il n’en demeure pas moins que no és pas menys cert que, no deixa de ser cert que.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç