démonter

Pronúncia: demɔ̃te
    verb transitiu
  1. desmuntar. Il a démonté la radio, ha desmuntat la ràdio.
  2. figuradament atabalar, desconcertar, destarotar, atorrollar, desmuntar. La nouvelle l’a complètement démonté, la notícia l’ha atabalat completament.
  3. [d’une monture] descavalcar, desmuntar. Le cheval a démonté le cavalier, el cavall ha desmuntat el genet.
  4. verb pronominal
  5. atabalar-se, atorrollar-se, desconcertar-se, destarotar-se, desmuntar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç