dénouer

Pronúncia: denwe
    verb transitiu i pronominal
  1. [délier, détacher] deslligar(-se), desfer(-se), desnuar(-se). Dénouer une ficelle, deslligar un cordill. Dénouer ses lacets, desfer els cordons.
  2. [démêler, éclaircir] desenllaçar(-se), aclarir(-se), resoldre(’s).
  3. dénouer la langue à qqn figuradament estirar la llengua a algú.
  4. les cheveux dénoués amb els cabells deslligats (o lliures, o deixats anar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç