Pronúncia: denɥe
-
adjectiu
- desproveït -ïda, privat -ada, despullat -ada infr.
- antigament indigent.
- dénué de desproveït -ïda de, mancat -ada de, privat -ada de. Elle est dénuée de tact, és mancada (o no té cap mena) de tacte. Un livre dénué d’intérêt, un llibre mancat (o desproveït) d’interès.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç