Pronúncia: depɑ̃dʀ
-
verb transitiu indirecte
- dependre. Le résultat dépend de tous les joueurs, el resultat depèn de tots els jugadors. Ces colonies dépendent de la France, aquestes colònies depenen de França. verb impersonal
- dependre. Il dépend de vous d’y aller, anar-hi, depèn de vosaltres.
- ça dépend depèn. Est-ce que vous viendrez ? — ça dépend, que vindreu? —depèn.
- ça dépend lequel -elle depèn de quin -a.
- ça dépend où depèn d’on.
- ça dépend comment depèn de com.
- cela dépend (de) depèn (de). Cela dépend des conditions, depèn de les condicions.
- si cela ne dépendait que de moi... si només depengués de mi... verb transitiu
- despenjar. Dépendre un tableau, despenjar un quadre.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç