dépens

Pronúncia: depɑ̃
    masculí plural
  1. dret [frais judiciaires] costes f.
  2. aux dépens de [qqn] a càrrec de. Ils vivent á ses dépens, viuen a càrrec seu (o d’ell, o a les seves costelles) .
    figuradament [qqch] en detriment de. Je défends sa vie aux dépens de la mienne, defenso la seva vida en detriment de la meva.
  3. apprendre qqch à ses dépens aprendre alguna cosa per experiència pròpia (o en la pròpia carn).
  4. être condamné aux dépens dret ésser condemnat a pagar les costes.
  5. payer les dépens dret pagar les costes.
  6. rire aux dépens de qqn riure’s (o burlar-se) d’algú.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç