Pronúncia: deplɛʀ
-
verb transitiu indirecte
- [à] [dégoûter] desagradar, desplaure.
- [contrarier, gêner] disgustar, contrariar.
- ne vous en déplaise irònicament encara que us sàpiga greu. verb pronominal
- enfastidir-se, fastiguejar-se, no trobar-s’hi bé.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç