dépouiller

Pronúncia: depuje
    verb transitiu
  1. [animal] escorxar.
  2. [déshabiller] despullar, desvestir. Dépouiller qqn de ses vêtements, despullar algú dels vestits.
  3. [dégarnir] despullar, desproveir. Dépouiller un arbre de ses feuilles, despullar un arbre de les seves fulles.
  4. [dévaliser] despullar, desvalisar, deixar pelat -ada (o plomat -ada) fam. Les voleurs l’ont dépouillé, els lladres l’han deixat pelat.
  5. [prendre des notes] despullar, buidar. Il a dépouillé tous les livres sur l’histoire de l’Angleterre, ha despullat (o ha buidat) tots els llibres sobre la història d’Anglaterra.
  6. figuradament [examiner] examinar, analitzar. Il est en train de dépouiller son courrier, està examinant la correspondència.
  7. literàriament despullar-se pron. Dépouiller ses vêtements, despullar-se dels vestits.
  8. dépouiller le vieil homme religió abandonar (o desprendre’s de) l’home vell.
  9. dépouiller un scrutin fer un escrutini (o el recompte dels vots).
    10. verb pronominal
  10. [serpent] mudar la (o canviar de) pell, deixar la despulla.
  11. [se déshabiller] despullar-se, desvestir-se.
  12. [un vin] posar-se.
  13. se dépouiller de [retirer un vêtement] despullar-se de.
    1. [perdre] despullar-se de, desproveir-se de, perdre tr. Les arbres se dépouillent de leurs feuilles, els arbres perden les fulles.
    2. [d’une habitude, etc.] desfer-se de, desempallegar-se de, perdre tr Se dépouiller de son orgueil, desprendre’s del seu orgull. Se dépouiller des préjugés, perdre els prejudicis.
    3. [renoncer à] renunciar intr a, desprendre’s de.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç