dérangement

Pronúncia: deʀɑ̃ʒmɑ̃
    masculí
  1. [mise en désordre] desordenament, desendreçament, desordre.
  2. [dérèglement] desarranjament, desarreglament.
  3. infreqüent [d’un mécanisme] espatllament, espatlladura f.
  4. antigament [perturbation] trastorn, alteració f.
  5. [gêne] molèstia f.
  6. être en dérangement [ascenseur, téléphone] estar espatllat -ada (o no funcionar, o estar fora de servei).
  7. valoir le dérangement valer (o pagar) la pena (o pagar la molèstia). C’est un spectacle qui vaut le dérangement, és un espectacle que paga la molèstia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç