Pronúncia: deʀɑ̃ʒe
-
verb transitiu
- [mettre hors de son rang] desarrenglar, desarrenglerar.
- [mettre en désordre] desendreçar, desordenar. Il a dérangé mes livres, m’ha desendreçat els llibres.
- infreqüent [dérégler] espatllar, desarranjar, desarreglar. L’orage a dérangé le temps, la tempesta ha espatllat el temps.
- [perturber] trastornar, alterar, pertorbar, desbaratar, regirar. J’ai l’estomac dérangé, tinc l’estómac alterat (o regirat).
- figuradament amoïnar, molestar, torbar. Excusez-moi si je vous dérange, perdoneu-me que us molesti.
- avoir l’esprit dérangé tenir el seny trastornat, estar tocat de l’ala fam. verb pronominal
- [se déplacer] moure’s, neguitejar-se.
- amoïnar-se, molestar-se. Ne vous dérangez pas, no s’amoïni.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç