déranger

Pronúncia: deʀɑ̃ʒe
    verb transitiu
  1. [mettre hors de son rang] desarrenglar, desarrenglerar.
  2. [mettre en désordre] desendreçar, desordenar. Il a dérangé mes livres, m’ha desendreçat els llibres.
  3. infreqüent [dérégler] espatllar, desarranjar, desarreglar. L’orage a dérangé le temps, la tempesta ha espatllat el temps.
  4. [perturber] trastornar, alterar, pertorbar, desbaratar, regirar. J’ai l’estomac dérangé, tinc l’estómac alterat (o regirat).
  5. figuradament amoïnar, molestar, torbar. Excusez-moi si je vous dérange, perdoneu-me que us molesti.
  6. avoir l’esprit dérangé tenir el seny trastornat, estar tocat de l’ala fam.
  7. verb pronominal
  8. [se déplacer] moure’s, neguitejar-se.
  9. amoïnar-se, molestar-se. Ne vous dérangez pas, no s’amoïni.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç