déraper

Pronúncia: deʀape
    verb intransitiu
  1. [les roues d’un véhicule] derrapar, relliscar, patinar.
  2. marina, marítim derivar, anar a la deriva.
  3. marina, marítim arrossegar l’àncora.
  4. aeronàutica derrapar.
  5. figuradament derivar. La conversation a dérapé, la conversa ha derivat .
    1. [personnes] desviar-se pron, despistar-se pron.
    2. [économie] desviar-se pron, descontrolar-se pron. La consommation dérape, el consum es descontrola.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç