dériver

Pronúncia: deʀive
    verb intransitiu
  1. pròpiament marina, marítim i aeronàutica [dévier de sa route] derivar, anar a la deriva. Un navire qui dérive, un vaixell que (va a la) deriva.
  2. ciències militars [le tir] derivar, tenir deriva.
  3. figuradament derivar, desviar-se pron.
    • anar a la deriva (o sense rumb).
    4. verb transitiu
  4. [dévier] derivar, desviar. Ils ont dérivé la rivière vers le lac, han derivat el riu cap al llac.
  5. [défaire ce qui est rivé] desreblar.
  6. gramàtica i matemàtiques derivar. Dériver un adjectif d’un nom, derivar un adjectiu d’un nom. Dériver une fonction, derivar una funció.
  7. dériver de derivar de. Les malheurs dérivent des erreurs du passé, les desgràcies deriven dels errors del passat. Le catalan dérive du latin, el català deriva del llatí .
    • derivar-se pron. Le mot “conill” dérive de “cuniculum”, el mot “conill” es deriva de “cuniculum”.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç