déroger

Pronúncia: deʀɔʒe
    verb transitiu indirecte
  1. [à] infringir, transgredir, contravenir, violar. On ne peut pas déroger aux lois, no es poden transgredir les lleis.
  2. literàriament [manquer par un comportement indigne] mancar a, faltar a, anar contra. Déroger à ses convictions, mancar a (o anar contra) les seves conviccions.
  3. (ou déroger à noblesse) història perdre els beneficis de la noblesa.
    4. verb intransitiu
  4. literàriament rebaixar-se pron. Il croit déroger en faisant ce travail, es pensa que es rebaixa fent aquesta feina.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç