Pronúncia: deʀute
-
verb transitiu
- desviar. Les pirates de l’air ont dérouté l’avion, els pirates de l’aire han desviat l’avió.
- [écarter de sa route] desencaminar, desorientar. Je pense que tes renseignements ont dérouté le chauffeur, em penso que les teves informacions han desencaminat (o desorientat) el conductor.
- [brouiller le chemin] despistar. Le lièvre a dérouté les chiens, la llebre ha despistat els gossos.
- figuradament desconcertar, desorientar, atabalar, atorrollar. L’élève était dérouté par les questions du professeur, l’alumne estava desconcertat per les preguntes del professor. verb pronominal
- desviar-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç